LA DIADA DE LA TRUITA AMB SUC D´ULLDEMOLINS (FLORES JUANPERE, MONTSERRAT ; PALOMAR, SALVADOR) -

  NOTES SOBRE L’ELABORACIÓ DEL PA A ULLDEMOLINS (GAVALDÀ, MONTSERRAT ; PALOMAR, SALVADOR) -

  LES DANSES DEL CARNAVAL DE REUS (GORT JUANPERE, EZEQUIEL ; PALOMAR, SALVADOR) - El ball ha estat, des de sempre, un component fonamental de tot tipus de festa. El carnaval, paradigma de la festa com a moment fora de la quotidianeïtat, com a temps d’excepcionalitat en què les pautes de comportament col•lectiu trenquen amb la normalitat diària, ha tingut en el ball una de les seves expressions fonamentals. No ha existit carnaval sense dansa. El carnaval, celebrat a Reus almenys des de fa més de sis segles i mig, ha canviat i ha evolucionat amb el temps. La festa, mirall i conseqüència de la societat que la celebrava, ha propiciat l’esbarjo de la població, mostrant, però, les diferències existents entre els diversos grups socials i reflectint, en cada moment de la història, els conflictes existents dins de la societat. Aquest opuscle s’ocupa de la dansa i, més específicament, de les danses ballades a la plaça del Mercadal durant la festa, per tal de mostrar com és un component indispensable de la celebració i com, al seu voltant, s’articulen rituals que integren els diversos grups socials a la celebració, no sempre en harmonia.

  ESPERAR ELS REIS. COSTUMS TRADICIONALS DE LA NIT DE REIS (PALOMAR, SALVADOR) -

  UN ESTÍMUL PER CONÈIXER UN FOLKLORISTA REUSENC EXCEPCIONAL, CELS GOMIS I MESTRE (PALOMAR, SALVADOR) -

  COQUES I JOTES, LA FESTA AL PRIORAT (PALOMAR, SALVADOR) -

  DIABLE SÓC D’AQUEST BALL... (NOTES PER A LA HISTÒRIA DELS BALLS DE DIABLES) (PALOMAR, SALVADOR) -

  L’OR D’ESCALADEI (PALOMAR, SALVADOR) -

  LA RECERCA EN EL CAMP DE L’ETNOLOGIA (PALOMAR, SALVADOR) - Aquesta comunicació, redactada el 1998, presenta l’activitat de recerca de l’associació, descrivint la metodologia de documentació dels materials obtinguts i aporta algunes reflexions sobre la feina realitzada.

  LA CONFRARIA DEL ROSER D´ALBARCA (PALOMAR, SALVADOR) - La devoció a la Mare de Déu del Roser es troba àmpliament estesa per totes les terres catalanes. A moltes poblacions, les confraries del Roser agrupaven les noies fadrines. A més dels objectius devocionals, les confraries donaven ajut espiritual i material als confrares. Per recollir diners, les majorales de la confraria anaven a cantar als casaments i bateigs, acompanyant-se d’un pandero. L’article descriu aquests costums a la població prioratina d’Albarca.

  SANT ANTONI (PALOMAR, SALVADOR) -

  LA FESTA DE SANT ANTONI A REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  EL TIÓ: UN VELL COSTUM EN EL CANVI DE SEGLE (PALOMAR, SALVADOR) -

  PAISATGES DE SECÀ, VINYES DE COSTER (PALOMAR, SALVADOR) - Notes sobre patrimoni i turisme al Priorat

  LA SETMANA SANTA COM A PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  ENTRE EL MUSEU I EL TERRITORI. UNA EXPERIÈNCIA A L’ENTORN DE LA CULTURA DE L’OLI (PALOMAR, SALVADOR) -

  PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  EL SEGUICI FESTIU REUSENC ENCARA ES POT FER MÉS GRAN (PALOMAR, SALVADOR) -

  EL BALL DE GALERES DE REUS (S. XVIII-XIX) (PALOMAR, SALVADOR) -

  UNA BALANDRA CORSÀRIA EN DEFENSA DEL COMERÇ REUSENC (PALOMAR, SALVADOR) - A finals del segle XVIII, la vila reusenca va armar en cors una balandra, que operava des del port de Salou contra els vaixells menorquins, aleshores sota domini anglès, i algerians.

  CELS GOMIS I MESTRE, CULTURA POPULAR I CULTURA OBRERA (PALOMAR, SALVADOR) - Introducció a la figura de Cels Gomis (Reus, 1841-Bacelona, 1915), escriptor, folklorista i polític.

  LA TRONADA DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  LA CAPTA DE SANT NICOLAU A CABASSERS (PRIORAT) (PALOMAR, SALVADOR) -

  FREDERICA MONTSENY MAÑÉ (1905-1994), UNA MIRADA REUSENCA (PALOMAR, SALVADOR) - Encara que és prou conegut que la que fou primera ministra d´un govern de l´Estat, Frederica Montseny va néixer a Madrid, el cert és algunes vegades se l´ha identificada com a reusenca. Ho era el seu pare, Joan Montseny (Federico Urales). Aquest article vol aportar algunes notes sobre la vinculació de Frederica Montseny a Reus, una ciutat on les idees de progrés i de transformació social eren ben vigents en un temps en què persones com els seus pares van fer de l´educació i la difusió de la cultura entre les classe treballadores eines per a la revolució social.

  RAMON CLARET GUAL: LA RESISTÈNCIA LLIBERTÀRIA AL PRIMER FRANQUISME (PALOMAR, SALVADOR) - La vida de Ramon Claret Gual (Òdena, 1919 - Reus, 2005) és la d´un de tants militants de base de la CNT. La seva trajectòria il·lustra prou bé la de molts altres homes i dones que van creure en la revolució i en la necessitat de guanyar la guerra al feixisme i que el 1939 van continuar la lluita fent de la clandestinitat una forma de vida.

  SANT JORDI: DE LA LLEGENDA A LA FESTA (PALOMAR, SALVADOR ; SUGRANYES, FERRAN) - –A tots la portes la lliçó guerrera, Sant galant. Sant armat, que per cimera dus la primavera. CLEMENTINA ARDERIU